Pàgina:L'avar (1915).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Cleant. — Segurament.
Harpagon. — Hi ha una petita dificultat: me sembla que no es tant rica com convindria que fos.
Cleant. — Oh! La fortuna es lo de menos, quan un se casa amb una bona noia.
Harpagon. — A poc a poc. Es veritat, perxò, que, si no té diners, pot tenir qualitats que la facin estimar.
Cleant. — Es veritat.
Harpagon. — En fi, estic satisfet de veure que participeu dels meus sentiments. El seu aspecte honest i el seu caracter m'han guanyat el cor, i estic resolt a casar-m'hi, si es que té dot.
Cleant. — Pobre de mi!
Harpagon. — Com?
Cleant. — Dieu que esteu resolt a ...
Harpagon. — A casar-me am la Mariagna.
Cleant. — Qui? Vós? Vós!
Harpagon. — Sí, jo, jo, jo. Què vols dir?
Cleant. — Ah! El cap me roda! Men vaig.
Harpagon. — Això no serà re. Vés desseguida a la cuina i beu un got d'aigua clara.



ESCENA VI


L'Harpagon i l'Elisa


Harpagon. — El delicat den Tendre! Un pollet té més fortalesa que ell. Això es,