Pàgina:L'avar (1915).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Elisa. — No, us dic!
Harpagon. — Sí, te dic!
Elisa. — An això no m'hi obligareu.
Harpagon. — An això t'hi obligaré.
Elisa. — Primer me mataré, abans de casar-me am semblant subjecte.
Harpagon. — Tu no t mataras, i tu t'hi casaras. Mireu quina audacia! S'ha vist mai cap noia parlar d'aquesta manera al seu pare?
Elisa. — S'ha vist mai cap pare casar d'aquesta manera la seva filla?
Harpagon. — Es un partit del qual no hi ha re que dir. M'hi jugo qualsevol cosa que tot-hom aprovarà la meva elecció.
Elisa. — I jo faig la juguesca que cap persona enraonada l'aprovarà.
Harpagon (adonant-se den Valeri, al lluny). — Ara ve en Valeri. Vols que entre tots dos el fem jutge d'aquesta qüestió?
Elisa. — Sí.
Harpagon. — T'avindras a lo que falli?
Elisa. — Sí. Passaré per lo que ell digui.
Harpagon. — Doncs, ja està dit.



ESCENA VII


En Valeri, l'Harpagon i l'Elisa


Harpagon. — Vina, Valeri. T'havem elegit per que ns diguis qui té raó de nosaltres dos.