Pàgina:L'avar (1915).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Valeri. — Vós, de segur.
Harpagon. — Ja saps de què parlem?
Valeri. — No; però vós no us podeu equivocar, i teniu tota la raó.
Harpagon. — Vui que s casi aquest vespre amb un home que es tant ric com entenimentat, i la mosca-balba m diu a la cara que no vol casar-s'hi. Què me n dius, d'això?
Valeri. — Què dic?
Harpagon. — Sí.
Valeri. — Oh! Oh!
Harpagon. — Què?
Valeri. — Dic que, en el fons, sóc de la vostra opinió. Vós no podeu deixar de tenir raó; però ella no va del tot equivocada, i...
Harpagon. — Com! El senyor Anselm es un bon partit : es noble, de bon natural, reposat i molt ric, i del seu primer matrimoni no li queda cap fill. Sabria ella trobar-ne un de més bo?
Valeri. — Això es veritat. Però ella podria dir-vos que es precipitar un xic les coses, i que caldria, al menos, un quant temps per veure si la seva inclinació està d'acord am...
Harpagon. — Es una ocasió que s'ha d'aprofitar. En aquest casament hi ha un avantatge que en un altre no trobaré: s'aconsola de pendre-la sense dot.
Valeri. — Sense dot?
Harpagon. — Sí.