Pàgina:L'avar (1915).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Valeri. — Ah! Ja no dic res més. Veieu? Aquesta es una raó del tot convincent: cal acceptar-ho.
Harpagon. — Per mi es un estalvi considerable.
Valeri. — Es clar. Això no pot contradir-se. Es veritat que la vostra filla pot dir-vos que l matrimoni es un acte més seriós de lo que sembla; que d'ell depèn el ser feliç o desgraciat tota la vida; i que un compromís que ha de durar fins a la mort cal realisar-lo am moltes precaucions.
Harpagon. — Sense dot!
Valeri. — Teniu raó. Vet-aquí lo que ho decideix tot, com se comprèn. Hi ha persones que podrien dir-vos que en semblants casos l'inclinació d'una noia es una cosa, séns dubte, que s'ha de tenir en compte, i que la gran diferencia d'edat, de caracter i de sentiments fa victima a un matrimoni d'accidents molt desagradables.
Harpagon. — Sense dot!
Valeri. — Ah! Això no té rèplica. Bé prou que se sap. Qui dimontri pot dir lo contrari? Es veritat que hi ha molts pares que s'estimarien més la felicitat de les seves filles que tots els diners del món, i que no voldrien sacrificar-les a cap interès, i que procurarien, primer de tot, que hi hagués en el matrimoni