Aquesta pàgina ha estat validada.
Elisa. — Però, aquest casament, Valeri?
Valeri. — Ja buscarem un medi per desfer-lo.
Elisa. — Però, ¿quin medi trobarem, si s'ha d'efectuar aquest vespre?
Valeri. — Es qüestió de demanar un aplaçament i fer veure que estas malalta.
Elisa. — Però si fan venir metges se descobrirà l fingiment.
Valeri. — I cah! Que per ventura ho coneixen? Vés, dòna, vés: am l'ajuda d'ells pots tenir el mal que vulguis. Ja trobaran motius per dir-te de què prové la
malaltia.
Harpagon (apart, desde l fons del teatre). — No ha estat re, gracies a Déu!
Valeri (sense adonar-se de l'Harpagon). — En fi, l'ultim recurs que ns queda es fugir per posar-nos a cobert de tot. Si l teu amor, estimada Elisa, es prou
ferm... (Adonant-se de l'Harpagon.) Sí: una filla ha d'obeir el seu pare. No ha de mirar com es fet un marit; i quan hi ha la gran raó de «sense dot», ha d'estar disposada a acceptar tot lo que li donguin.
