Aquesta pàgina ha estat validada.
Harpagon. — Molt bé! Està molt ben dit, això!
Valeri. — Senyor Harpagon, perdoneu si m'acaloro i tinc l'atreviment de parlar-li com li parlo.
Harpagon. — Com! N'estic admirat, i vui que sobre ella exerceixis un poder absolut. (A l'Elisa.) Sí : es inutil que protestis. Li dono an ell l'autoritat que l cel m'ha donat sobre tu, i vui que facis tot lo que t digui.
Valeri (a l'Elisa). — I, ara, no feu cas de les meves amonestacions.
Valeri. — Senyor Harpagon, vaig a seguir-la per continuar les lliçons que li donava.
Harpagon. — Sí : t'ho agrairé. Per cert que...
Valeri. — Es bo no deixar-li la brida fluixa.
Harpagon. — Es veritat. Cal que...
Valeri. — No n passeu ansia. Me sembla que sortiré am la meva.
Harpagon. — Fes, fes. Vaig a donar un tom i torno desseguida.
Valeri (dirigint la paraula a l'Elisa tot anant-sen pel cantó que ella se n'ha anat). — Sí : el diner es lo més preciós de totes
