Pàgina:L'avar (1915).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

ció! Quin traidor i quin butxí n'hi ha! S'ha vist mai una usura semblant? ¿Encara no està content am l'excessiu interès que m demana, que m vol obligar a que m quedi, pel valor de tres mil lliures, les velles andròmines que recull? De segur que no n treuré ni dos cents escuts, de tot això! I, no obstant, no tinc més remei que sucumbir a les seves exigencies, perquè s'aprofita de l'ocasió i em farà acceptar lo que vulgui. Aquest valent murri me té un punyal al pit.
Aleix. — Justament us veig, senyor, i no us-e sapiga greu, en el mateix camí en que s trobava en Panurge per arruinar-se, emmanllevant diners, comprant car, venent barato i menjant el blat encara verd.
Cleant. — Què vols que faci? Vet-aquí la situació en que s troben molts joves per la malehida avaricia dels seus pares. I després s'extranyen que ls fills els desitgin la mort!
Aleix. — S'ha de confessar que l vostre, am la seva avaricia, exasperaría l'home més tranquil de la terra. Jo, gracies a Déu, no tinc instints criminals; però, quan veig els meus col·legues compromesos en alguns negociets, procuro aprofitar-men am molta destresa, i encara am més prudencia me desempellego de tots els compromisos que puguin fer olor de forca;