Aquesta pàgina ha estat validada.
Aleix. — Que tens algun negoci am l'amo de la casa?
Frosina. — Sí: li porto un negociet, pel qual espero que seré recompensada.
Aleix. — Per ell? Ah! Cregues que seras molt habilidosa si consegueixes treure-n re. T'aviso que ls diners, aquí dintre, van molt cars.
Frosina. — Hi ha certs serveis que toquen el cor meravellosament.
Aleix. — Sóc el vostre servidor. Tu encara no coneixes el senyor Harpagon. De les persones humanes es la menos humana; de tots els mortals, el mortal més crudel i més avariciós. No hi ha cap servei, per molt que ell l'agraeixi, que sigui capaç de fer-li obrir les mans. De paraula, moltes alabances, moltes consideracions, molt afecte, i tanta amistat com volgueu; però de diners, no n'hi ha de fets. No he vist re més arid ni aixut que les seves recompenses i les seves postures. «Donar» es una paraula que li fa tant horror, que no diu mai «us dono l bon dia» , sinó «us deixo l bon dia».
Frosina. — Déu meu! Ja sé l'art de munyir les persones. Tinc el secret de commoure la seva tendresa, de pessigollejar els seus cors, de trobar els indrets que tenen més sensibles.
Aleix. — En ell es temps perdut. No tinguis por que consegueixis commoure-l,
