Pàgina:L'avar (1915).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



tractant-se de diners. Es molt agarrat, però d'una manera desesperadora. Encara que vegi que reventes, quedarà tant tranquil. En una paraula: s'estima més els diners que la reputació, que l'honor i que la virtut. Quan veu un que demana, li agafen convulsions; es ferir-lo pel seu cantó mortal; es partir-li l cor; es arrencar-li les entranyes; i si... Ja torna. Men vaig.



ESCENA VI


L'Harpagon i la Frosina


Harpagon (baix). — Tot va com una seda. (Alt.) I bé! Què hi ha de nou, Frosina?
Frosina. — Ah, Déu meu! Sabeu que esteu molt bo?
Harpagon. — Qui, jo?
Frosina. — Mai us havia vist una cara tant fresca i tant guapa.
Harpagon. — Vols dir?
Frosina. — Però si mai heu sigut tant jove com ara! Veig persones de vinticinc anys que estan més envellides qua vós.
Harpagon. — I, no obstant, Frosina, en tinc seixanta de fets.
Frosina. — I què són seixanta anys? Si s'es a la flor de l'edat! Ara entreu a la bona epoca de l'home.