Pàgina:L'avar (1915).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Harpagon. — Es veritat, Però m sembla que no vindria malament que tingués una vintena d'anys menos.
Frosina. — Cah, home, cah! Vós no n teniu necessitat d'això. Sou de tant bona fusta que viureu fins als cent anys.
Harpagon. — Vols dir?
Frosina. — Segurament. En teniu tot l'aspecte. Veiam. No us mogueu. Vaia! Entre ls dos ulls hi teniu una senyal que indica que tindreu la vida llarga.
Harpagon. — Que hi entens, tu, en això?
Frosina. — Ja ho crec! Veiam: ensenyeu-me la mà. Ah! Déu meu! Quina ratlla de vida!
Harpagon. — Què?
Frosina. — Que no veieu fins on va, aquesta ratlla?
Harpagon. — I bé! Què vol dir això?
Frosina. — Com! Què deia jo, cent anys! Vós passareu dels cent vint.
Harpagon. — Vols dir?
Frosina. — Ja us dic jo que caldrà que us matin! Veureu enterrat els vostres fills i els vostres néts.
Harpagon. — Mellor. Com va l nostre negoci?
Frosina. — No cal preguntar-ho. Que per ventura no he sortit am la meva en tot lo que m'he ficat? Tinc, sobre tot pels casaments, un talent meravellós. No hi ha parella en el món que en poc temps