Pàgina:L'avar (1915).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



no trobi l medi d'ajuntar. Jo crec, si m'ho posés al cap, que casaria l Gran Turc am la Republica de Venecia. En aquest negoci no hi havia grans dificultats. Com que vaig sovint a casa d'elles, els he parlat de vós a l'una i a l'altra, i he dit a la mare l'intenció que dueu respecte a la Mariagna, com a resultat de veure-la pel carrer i a la finestra prenent la fresca.
Harpagon. — I què ha contestat?
Frosina. — Ha rebut amb alegria la proposició. Quan li he dit que vós desitjaveu molt que la seva filla assistís aquesta tarde a l'acte de firmar els capitols matrimonials de la vostra, ha consentit desseguida i me l'ha confiada a mi.
Harpagon. — Com que m veig obligat, Frosina, a donar un sopar al senyor Anselm, m'agradarà molt que ella hi assisteixi.
Frosina. — Teniu raó. Ella, en havent dinat, visitarà la vostra filla, i després, tot esperant l'hora de sopar, donarà un tom per la fira.
Harpagon. — Podran anar-sen plegades en el meu carruatge, que ls deixaré.
Frosina. — Molt ben pensat.
Harpagon. — I escolta, Frosina: que has parlat a la mare del dot que pot donar a la filla? Li has dit que s'ajudi un xic, que faci un esforç, que s prepari per una