Pàgina:L'avar (1915).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



ocasió com aquesta? Perquè encara no ha arribat el temps de casar-se amb una noia que no tingui una mica de dot.
Frosina. — Què dieu! Es una noia que us portarà un dot de dotze mil lliures de renda.
Harpagon (sorprès). — Dotze mil lliures de renda?
Frosina. — Sí. Primerament, ha sigut criada i educada en una gran economia; està acostumada a alimentar-se am verdures, llet, formatge i pomes, i, per consegüent, no exigirà ni taula ben servida, ni menjars exquisits, ni lleminedures tot l'any, ni altres delicadeses que voldria qualsevulga altra dòna; i tot això representa ben bé un estalvi de tres mil francs l'any. A més d'això, es molt endreçada i senzilla, i no li agraden els vestits luxosos, ni les joies costoses, ni ls mobles sumptuosos, com a moltes del seu braç; i això bé val més de quatre mil lliures l'any. A més, té horror an el jòc, lo que es poc comú en les dònes d'avui dia. Jo n sé una del meu barri que aquest any ha perdut vint mil francs jugant a trenta i quaranta. Però, prenem-ne no més que la quarta part : cinc mil francs pel jòc a l'any, i quatre mil per vestits i joies, fan nou mil lliures; i mil escuts que posarem pel menjar, ¿no suma tot ple-