Pàgina:L'avar (1915).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Frosina. — Ho crec ben bé; perquè qui pot estimar-los, aquests jovenets perfumats? Són uns mocosos i uns presumits que no pensen més que en lluir la seva pell! Jo voldria que m diguessin quin atractiu tenen.
Harpagon. — No ho comprenc pas. No sé com hi ha dònes que ls estimen tant.
Frosina. — Es precís ser boja rematada. Es de sentit comú estimar la joventut? Són homes aquests joves rossets? No sé com se poden trobar agradables aquesta mena de tipos.
Harpagon. — Es lo que dic sempre. Amb el seu posat de nyicris, amb els seus quatre pèls de barba de gat, amb les seves perruques d'estopa, les seves calces caigudes i tots despitregats...
Frosina. — Molt bé. Molt ben dit! Quina patxoca que feu! Un hom se complau contemplant-vos! Es així com s'ha d'anar vestit per agradar!
Harpagon. — Trobes que faig goig?
Frosina. — Esteu encantador! Podrieu fervos fer el retrat. Gireu-vos un xic, si us plau. No s pot demanar més! Veiam: camineu una mica. Quin còs més ben tallat, airós i sense arrugues! No marca cap xacra!
Harpagon. — Gracies a Déu, no n tinc de grosses : no més hi ha la fluxió que m'agafa de quan en quan.