Pàgina:L'avar (1915).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Frosina. — Això no es re! No us escau mal, la vostra fluxió, i quan tussiu encara feu gracia!
Harpagon. — Diga-m : encara no m'ha vist la Mariagna? No s'ha adonat de mi, quan passo?
Frosina. — No; però havem parlat molt de vós. Li he fet la descripció de la vostra persona, i no m'he descuidat d'alabar-vos i de dir-li lo avantatjós que li serà tenir-vos per marit.
Harpagon. — Has fet molt bé. Gracies.
Frosina. — Ah! Voldria fer-vos una petita demanda: tinc un plet, que estic a punt de perdre per falta de diners. (L'Harpagon se posa seriós.) Vós podrieu facilitar que jo guanyés, si fossiu un xic amable am mi... No podeu figurar-vos l'alegria que ella tindrà al veure-us. (L'Harpagon pren un aire jovial.) Ah! Com li agradareu! El vostre collet a l'antiga li farà un efecte admirable! Però lo que li agradarà més serà veure que porteu les calces apuntades al perpunt amb agulles. Això es lo que l'enamorarà més de vós. Un promès amb agulles serà per ella un atractiu meravellós.
Harpagon. — Es cert. Estic molt content de lo que m dius.
Frosina. — Veritablement, senyor Harpagon, aquest plet té per mi una gran importancia. (L'Harpagon torna a po-