Aquesta pàgina ha estat validada.
Jaume. — Però, a qui dels dos, de primer?
Harpagon. — Al cuiner.
Jaume. — Espereu-vos, doncs, si us plau. (Mestre Jaume s treu la casaca de cotxer i queda vestit de cuiner.)
Harpagon. — Quina mena de cerimonia es aquesta?
Jaume. — Ara ja podeu dir.
Harpagon. — Avui tinc compromís de donar un sopar.
Jaume (apart). — Gran meravella!
Harpagon. — Digueu-me : ens-e servireu un bon menjar?
Jaume. — Prou, si m doneu diners.
Harpagon. — Que dimoni! Sempre diners! Sembla que no sapiguen dir altra cosa: diners! diners! diners! Ah! No tenen altra paraula a la boca : diners! Sempre parlar de diners! Vet-aquí l seu cavall de batalla: diners!
Valeri. — Mai he sentit una resposta més impertinent. Vaia una gracia fer un bon menjar am molts diners! Es la cosa més senzilla del món, i no hi ha ningú,
per apocat que sigui, que no ho faci. Però, l'habilitat d'un home consisteix en fer un bon menjar am pocs diners.
Jaume. — Un bon menjar am pocs diners?
Valeri. — Sí.
Jaume (an en Valeri). — En bona fe, senyor administrador, ja ns ensenyareu aquest secret i agafareu el meu ofici de cui-
