Aquesta pàgina ha estat validada.
ner, ja que aquí voleu ser el factotum.
Harpagon. — Calleu. Què es lo que necessitarem?
Jaume. — Veieu el senyor administrador, que diu que us farà un bon menjar per pocs diners.
Harpagon. — Contesteu-me a lo que us pregunto!
Jaume. — Quantes persones sereu a taula?
Harpagon. — Serem vuit o dèu; però comptem-ne no més vuit. Quan hi ha menjar per vuit, també n'hi ha per dèu.
Valeri. — Es clar que sí!
Jaume. — Doncs, bé: se necessitaran quatre bons potatges i cinc plats... Potatges... Entrants...
Harpagon. — Què dius ara! N'hi ha per obsequiar a tota una població!
Jaume. — Rost...
Harpagon (tapant am la mà la boca de mestre Jaume). — Calla, traidor, que t menges tota la meva fortuna!
Jaume. — Entremesos...
Harpagon (tapant altra vegada am la mà la boca de mestre Jaume). — Encara més!
Valeri (a mestre Jaume). — Que teniu ganes de que reventi tot-hom? Que per ventura el senyor ha invitat la gent per assassinar-la a força de menjar? Llegiu
un xic «Els preceptes de la salut» i pregunteu als metges si hi ha res més perjudicial per l'home que l menjar massa.
