Pàgina:L'avar (1915).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



els xurriaqués en l'estat en que estan. ¿Com voleu que arroceguin una carroça, si no poden arrocegar-se ells mateixos?
Valeri. — Senyor, ja miraré de que l veí Picard s'encarregui de menar-los. Mestre Jaume haurà d'enllestir el sopar.
Jaume. — Millor. Més m'estimo que morin a mans d'un altre que no a les meves.
Valeri. — Veig que l senyor Jaume s posa a la raó...
Jaume. — El senyor administrador fa tot lo que ha de fer.
Harpagon. — Que hi hagi pau!
Jaume. — Senyor, no puc sofrir els aduladors... Veig que tot lo que ell fa, que les seves continuades fiscalisacions del pa, del vi, de la llenya, de la sal i de les candeles, no es més que per afalagar-vos i fer-se ben veure. M'enrabia, això; i estic enfadat de sentir cada dia lo que s diu de vós; perquè, a pesar de tot, us porto afecte : després dels cavalls, sou la persona que més aprecío.
Harpagon. — Podria saber, mestre Jaume, lo que s diu de mi?
Jaume. — Sí, senyor, si estés segur que això no us havia d'enfadar.
Harpagon. — No, de cap manera.
Jaume. — Perdoneu. Estic segur que sí.
Harpagon. — No tingueu por; al contrari, es fer-me un plaer. M'agradarà molt saber lo que diuen de mi.