Aquesta pàgina ha estat validada.
Valeri. — Estigueu descançat.
Harpagon. — Ara, mestre Jaume, s'ha de netejar la meva carroça.
Jaume. — Espereu-vos. Això va dirigit an el cotxer. (Mestre Jaume s posa la casaca.) Dèieu que...?
Harpagon. — Que s'ha de netejar la meva carroça i tenir els cavalls a punt de dur a la fira...
Jaume. — Els vostres cavalls! En bona fe que no estan pas en estat de caminar. No us diré que estiguin sobre l jaç, perquè les pobres besties no n tenen, i això seria murmurar; però vós els feu observar uns dejunis tant rigorosos, que els pobres no són més que ombres de cavalls.
Harpagon. — Ja n'estan de malalts, ja! Si no fan re!
Jaume. — I perquè no fan re no han de menjar? Més els valdria, als pobres animals, treballar molt i menjar força. Me trenca el cor veure-ls tant decandits; perquè,
vaja, mels estimo, els meus cavalls, i al veure-ls sofrir me sembla que sóc jo qui pateixo. Cada dia m trec el menjar de la boca per ells. Es ser massa crudel no tenir pietat del proxim.
Harpagon. — No ls serà pas gaire pesat anar fins a la fira.
Jaume. — Cah, no, senyor; no m veig am cor de menar-los, i seria conciencia que
