Aquesta pàgina ha estat validada.
Elisa. — Senyora, vós heu fet lo que jo havia de fer, i era a mi que m tocava ser la primera.
Harpagon. — Veieu? Es tot una dòna. Mala herba sempre creix.
Mariagna (en veu baixa, a la Frosina). — Quin home més grosser!
Harpagon (a la Frosina). — Què diu, la senyora?
Frosina. — Que us troba admirable.
Harpagon. — Es massa l'honor que m feu, adorable Mariagna.
Mariagna (apart). — Que es animal!
Harpagon. — Estic molt reconegut dels vostres sentiments.
Mariagna (apart). — No puc soportar-ho més!
Harpagon. — Ara ve també l meu fill a saludar-vos.
Mariagna (en veu baixa, a la Frosina). — Ah, Frosina! Quina troballa! Justament es el mateix de qui t'he parlat.
Frosina (a la Mariagna). — L'aventura es meravellosa!
Harpagon. — Veig que us sorprèn que
