Pàgina:L'avar (1915).djvu/69

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



tinga fills tant grans; però no trigaré gaire a desfer-men.
Cleant (a la Mariagna).— Senyora, a dir-vos la veritat, no m'esperava aquesta aventura. No m'ha sorprès poc el meu pare quan m'ha dit l'intenció que portava!
Mariagna. — Jo puc dir la mateixa cosa: es una troballa imprevista que m'ha sorprès tant com a vós, perquè no estava preparada per una semblant aventura.
Cleant. — Es veritat, senyora, que l meu pare no pot escullir millor, i que m dóna goig de debò l'honor de veure-us. Això no vol dir que jo arribi fins al punt d'alegrar-me del proposit que pogueu tenir de ser la meva madrastra. Us confesso que es un compliment massa dificil per mi. Es un titol que no us desitjo pas, i dispenseu que us ho digui. An algú li semblaran brutals aquestes paraules; però estic segur que vós les pendreu com s'han de pendre. Ja compendreu, senyora, que aquest matrimoni no m pot agradar gens, perquè, sent qui sóc, va contra ls meus interessos. Amb el permís del meu pare us diré que, si la cosa depengués de mi, aquest casament no s faria.
Harpagon. — Quin compliment més impertinent! Quines coses de dir-li!
Mariagna. — Per la meva part tinc de