Pàgina:L'avar (1915).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

manifestar-vos que m trobo en el mateix cas, i que si a vós no us agradaria que jo us fos madrastra, a mi no m plauria gens que fossiu fillastre meu. Us prego que no cregueu que sigui jo qui tracta de donar-vos aquesta inquietut. Me sabria molt greu desplaure-us; i, si força major no m'hi obliga, us dono paraula de que no consentiré l matrimoni que tant us disgusta.
Harpagon. — Ella té raó : a un compliment bestia cal respondre en el mateix sentit. Espero que perdonareu, senyora, l'impertinencia del meu fill. Es un ximplet que encara no sap la conseqüencia de les paraules que diu.
Mariagna. — Us asseguro que no m'ha ofès gens tot lo que m'ha dit. Al contrari, m'ha agradat conèixer els seus veritables sentiments. Li agraeixo la seva confessió, i no m'hauria complagut tant si s'hagués expressat d'altra manera.
Harpagon. — Sou massa bondadosa de voler excusar les faltes del meu fill. El temps el farà més entenimentat, i ja veureu com cambiarà de sentiments.
Cleant. — No, no ho cregueu, pare : no cambiaré; i insisteixo en que la senyora ho cregui així.
Harpagon. — Ja veieu quina extravagancia! I continua insistint!