Pàgina:L'avar (1915).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



us estimaveu, perquè hauria procurat evitar-vos aquesta inquietut i no us trobarieu com us trobeu ara.
Cleant. — Què hi voleu fer? La meva mala estrella ho ha volgut així. Què resols fer, estimada Mariagna?
Mariagna. — Ah!... Creus tu que puc pendre cap resolució? No tenint independencia, puc tenir res més que desitjos?
Cleant. — En el teu cor, respecte a mi, no hi ha més que senzills desitjos? Gens de compassió? Gens de caritativa bondat? Gens d'afecció activa?
Mariagna. — Què vols que t digui? Posa-t en el meu lloc, i vès lo que puc fer. Digues, ordena: confio en tu. Te crec prou enraonat per no exigir de mi altra cosa de lo que m permeten l'honor i la decencia.
Cleant. — Pobre de mi! ¿A què m'obligues sinó a que m subjecti a lo que m poden permetre ls enutjosos sentiments d'un honor extremat i d'una decencia escrupulosa?
Mariagna. — Però, què vols que faci? Encara que passés per sobre de moltes consideracions que l nostre sexe ha de tenir en compte, no puc desplaure a la meva mare. Ella m'estima am tota l'ànima i no puc disgustar-la de cap manera. Treballa-ho, vés-la a veure; esforça-t en convèncer-la. Téns el permís per fer i dir tot lo que vulguis; i si