Pàgina:L'avar (1915).djvu/79

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

depèn de mi declarar-me a favor teu, jo t prometo que li confessaré l'amor que sento per tu.
Cleant. — Frosina, ma bona Frosina, voldras ajudar-nos?
Frosina. — Ja ho crec! No cal preguntar-ho. Ho fare de tot cor. Ja sabeu que, de natural, sóc molt compassiva. Déu m'ha dotat d'un cor bo. Quan veig persones que s'estimen tendrament i am tot l'honor, me sento compadida i els ajudo en tot lo que puc. Què podriem fer-hi, an això?
Cleant. — Pensa un xic, t'ho suplico.
Mariagna. — Indica-ns un camí.
Elisa. — Vès si trobes un medi per desfer lo que has fet.
Frosina. — Això es molt dificil. (A la Mariagna.) — Referent a la vostra mare, me sembla que es prou enraonada i que podrem connvèncer-la i fer que traspassi an el fill el consentiment donat an el pare. (An en Cleant.) Però l'inconvenient que hi trobo es que l vostre pare es el vostre pare.
Cleant. — Es cert.
Frosina. — Vui dir que ell estarà despitat si veu que sel refusa, i després no voldrà donar el consentiment per que us caseu. Per anar bé s'hauria de procurar que l refús vingués d'ell mateix, i fer d'una manera o altra que us avorrís.