Pàgina:L'avar (1915).djvu/80

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Cleant. — Téns raó.
Frosina. — Sí, tinc raó, bé ho se prou. Això es lo que s'hauria de fer; però la qüestió són els medis... Espereu. Si trobessim una dòna de mitja edat que tingués la meva experiencia i sapigués estrafer una senyora rica vestint-la com cal, i que s fes passar per marquesa o comtessa, que suposariem de la Baixa Bretanya, ja m'enginyaria jo per fer creure an el vostre pare que es una persona que té un capital, en diner, a més de les proprietats, de cent mil escuts, i que està perdudament enamorada d'ell i desitja ser la seva esposa, fins a l'extrem de fer-li donació dels seus béns al firmar els capitols matrimonials. Fent-ho així, no dubto gens que escoltaria la proposició. Perquè, es veritat que us estima molt; però encara estima molt més els diners. I quant, picant l'esquer, consentís a lo que desitgem, no hi faria re que s desenganyés veient clar lo de la marquesa.
Cleant. — Tot això es molt ben pensat.
Frosina. — Deixeu-me fer. Ara m recorda que tinc una amiga que podrà fer-lo, aquest paper.
Cleant. — T'estaré molt agraït si consegueixes arreglar aquesta qüestió. Però comencem, estimada Mariagna, per convèncer la teva mare : tindrem molt