Pàgina:L'avar (1915).djvu/85

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



ment es lo que volia. (Alt.) Ah, fill meu! Saps lo que has de fer? Doncs has de procurar deixar córrer el teu amor i no tenir cap relació am la persona que pretinc per mi, i casar-te d'aquí poc temps am la que jo t destino.
Cleant. — Ah! Sí? Aquesta es la jugada que m feu? Doncs, bé : ja que les coses han arribat an aquest extrem, sapigueu que no estic disposat a renunciar a l'amor de la Mariagna i que us disputaré per tot arreu la seva possessió; perquè, si vós teniu el consentiment d'una mare, potser jo tindré altres costats que m'ajudaran.
Harpagon. — Com? Desvergonyit! Téns l'audacia de ficar-te en les meves coses?
Cleant. — Sou vós qui us fiqueu en les meves. Jo he sigut el primer.
Harpagon. — ¿Que per ventura no sóc el teu pare i no téns obligació de respectar-me?
Cleant. — Ara no s tracta de coses en que els fills han de donar la preferta als pares: l'amor no fa distincions.
Harpagon. — Ja n faré jo a bastonades.
Cleant. — Totes les vostres amenaces no serviran de re.
Harpagon. — Tu renunciaras a la Mariagna.
Cleant. — De cap manera!
Harpagon. — Doneu-me un bastó desseguida!