Aquesta pàgina ha estat validada.
Jaume. — Ei! Ei! Ei, senyors! Què es això? De què s tracta?
Cleant. — Jo me n ric, d'això.
Jaume (an en Cleant). — Ah! A poc a poc, senyor Cleant!
Harpagon. — Parlar-me amb aquest desvergonyiment!
Jaume (a l'Harpagon).— Ah! Per favor, senyor Harpagon!
Cleant. — Jo no desistiré pas.
Jaume (an en Cleant). — Com? An el vostre pare?
Harpagon. — Deixa-m fer.
Jaume (a l'Harpagon). — I ara! An el vostre
fill? Si fos a mi, encara...
Harpagon (an el mestre Jaume). — Mestre
Jaume, vui fer-te jutge d'aquesta qüestió, i veuras que la raó m sobra.
Jaume. — Hi consento. (An en Cleant.) Allunyeu-vos un xic.
Harpagon. — Jo estimo una noia am qui vui casar-me, i el poca-vergonya té l'insolencia d'estimar-la també, i de voler-la a pesar de les meves ordres.
Jaume. — Ah! Fa mal fet.
Harpagon. — ¿No es una cosa terrible que
