Pàgina:L'avar (1915).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



un fill faci la competencia al seu pare? No s'ha d'abstenir, per respecte, de contrariar els meus desitjos?
Jaume. — Teniu raó. Deixeu que li parli. Vós quedeu-vos aquí.
Cleant (al mestre Jaume, que se li acosta). — I bé! Ja que ell vol escullir-vos per jutge, no torno endarrera: tant me té que ho sigueu vós com un altre. També vui que vós, mestre Jaume, sigueu, doncs, el jutge de la nostra qüestió.
Jaume. — Es molt l'honor que m feu.
Cleant. — Estic enamorat d'una noia que em correspon, i el meu pare vol torbar el nostre amor demanant la noia per casar-s'hi ell.
Jaume. — Segurament s'equivoca.
Cleant. — No es una vergonya que a la seva edat vulgui casar-se? Li escau gens que encara s'enamori? No es veritat que hauria de deixar aquesta ocupació pels joves?
Jaume. — Teniu raó: se n burla. Deixeu-me-li dir dugues paraules. (A l'Harpagon.) Vaia : el vostre fill no es tant extrany com vós dieu, i se posa a la raó. Diu que ja sap que us ha de respectar; que s'ha enfadat sense voler, i que no refusarà sometre-s a lo que volgueu, sempre que l tracteu millor de lo que l'heu tractat fins ara i li indiqueu, per casar-se, alguna noia de la que n pugui quedar content.