Pàgina:L'avar (1915).djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Harpagon. — Ah! Digueu-li, mestre Jaume, que, fent-ho d'aquesta manera, obtindrà de mi tot lo que vulgui, i que, exceptuant la Mariagna, el deixo en llibertat d'escullir la que vulgui.
Jaume. — Deixeu-me fer. (An en Cleant.) Vaja, que l vostre pare no s posa tant fòra de la raó com vós dieu : m'ha dit que són els vostres exaltaments que l'han fet enfadar, i que ell no mira més que l vostre comportament. Està disposat a concedir lo que desitgeu si sou més humil i li teniu la deferencia, el respecte i la sumissió que un fill ha de tenir an el seu pare.
Cleant. — Ah, mestre Jaume! Podeu assegurar-li que, si permet que m casi am la Mariagna, seré l'home més sumís i no faré altra cosa que lo que vulgui.
Jaume (a l'Harpagon). — Ja està arreglat. Consent a lo que vós dieu.
Harpagon. — Millor que sigui així.
Jaume (an en Cleant). — Tot està arreglat. Està content de les vostres prometences.
Cleant. — Gracies a Déu!
Jaume. — Senyor, no més falta que ls dos us enraoneu. Ara ja esteu d'acord. Degut a no entendre-us, anaveu a qüestionar.
Cleant. — Mestre Jaume, tota la vida us estaré agrait.
Jaume. — No hi ha de què.
Harpagon (a mestre Jaume). — M'heu