Pàgina:L'avar (1915).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




ESCENA VII


L'Harpagon
(cridant «Lladres» desde l jardí)


Harpagon. — Lladre! Lladre! Assassí! Assassí! Justicia! Estic perdut! M'han assassinat! M'han degollat! M'han robat els diners! Qui pot ser? Què n'han fet? Ont es? On s'amaga? Què faré per trobar-lo? Ont aniré? On deixaré d'anar? No es allà? No es aquí? Qui es aquest? Atura-t! (An ell mateix, agafant-se pel braç.) Torna-m els diners, lladre! Ah!... Si sóc jo mateix! Estic tant torbat, que no sé on sóc, qui sóc, ni lo que faig. Pobre de mi! El meu diner, el meu pobre diner, el meu millor amic, m'han privat de tu! I havent-me pres a tu, he perdut el meu puntal, el meu consol, la meva alegria : tot ha acabat per mi, i ja no hi tinc re que fer en aquest món. Sense tu m'es impossible la vida. Ja s'ha acabat tot! Jo no puc més; jo m moro; jo estic enterrat. ¿Hi ha algú que vulgui resucitar-me tornant-me l meu estimat tresor, o dient-me qui es que l'ha robat? Com? Què dieu? No hi ha ningú. Sigui l qui sigui que ho ha fet, ha d'haver espiat molt dissimuladament l'hora. I justament era quan es-