Pàgina:L'avar (1915).djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



tava enraonant amb el meu traidor de fill. Deixa-men anar. Vaig a buscar la justicia, perquè prengui declaració a tots els de la casa, a criades, a criats, al noi, a la noia, i a mi mateix. Quanta gent! No puc mirar a ningú que no m sembli sospitós, i tots me semblen el meu lladre. Eh? De què parlen allà? D'aquell que m'ha robat? Què es aquest soroll que fan allí dalt? Que pot-ser hi ha aquell que m'ha robat? Per favor, si sabeu alguna cosa del meu lladre, us agrairé que m'ho digueu. Voleu dir que no està amagat entre vosaltres? Tots me miren i es posen a riure. A ben segur que estan complicats en el robo que m'han fet. Que vinguin desseguida comissaris, agutzils, gendarmes, jutges, butxins, i que portin cordes, utensilis de torment i forques. Vui fer penjar a tot-hom, i, si no trobo l meu tresor, després me penjaré jo.



 

TELÓ