Pàgina:L'avar (1915).djvu/97

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



i no es possible que vós no n sapigueu re.
Jaume (apart). — Vet-aquí justament lo que necessito per venjar-me del nostre administrador. D'ençà que ha entrat en aquesta casa que es el favorit: no s'escolten més que ls seus consells... I encara m sento dels cops de bastó de no fa gaire.
Harpagon. — Què rumies?
Comissari (a l'Harpagon). — Deixeu-lo fer, que s prepara per contentar-vos. Ja us he dit que es un bon home.
Jaume. — Senyor, si voleu que us digui lo que m sembla, crec que es el vostre estimat administrador qui us ha robat.
Harpagon. — En Valeri?
Jaume. — Sí.
Harpagon. — Ell, tant fidel que sembla!
Jaume. — Ell mateix. Jo crec que es ell qui us ha robat.
Harpagon. — I en què t fixes?
Jaume. — En què m fixo?
Harpagon. — Sí.
Jaume. — Me fixo... en lo que m fixo.
Comissari. — Però es precís que digueu els indicis que teniu.
Harpagon. — L'has vist rondar aprop d'on tenia amagat et meu diner?
Jaume. — Sí, certament. Ont el tenieu amagat?
Harpagon. — En el jardí.
Jaume. — Justament l'he vist rondar pel