Aquesta pàgina ha estat validada.
jardí. I ont estava ficat aquest diner?
Harpagon. — Dintre d'una caixeta.
Jaume. — Vet-aquí! Li he vist una caixeta.
Harpagon. — I com es feta aquesta caixeta? A veure si es la meva.
Jaume. — Com es feta?
Harpagon. — Sí.
Jaume. — Es feta... es feta com una caixeta.
Comissari. — Això se suposa. Veiam: detalleu-la un xic.
Jaume. — Es una caixeta grossa.
Harpagon. — La que m'han robat es petita.
Jaume. — Bé, sí, es petita, segons per quin cantó s miri; però jo dic que es gran per lo que conté.
Comissari. — I de quin color es?
Jaume. — De quin color?
Comissari. — Sí.
Jaume. — Es de color... es d'un cert color... Voldrieu ajudar-me a dir-ho?
Harpagon. — Com?
Jaume. — No es pas vermella?
Harpagon. — No, grisa.
Jaume. — Ah, sí! Gris-vermell. Es això lo que volia dir.
Harpagon. — No hi ha cap dubte. Segurament que es la meva. Escriviu, escriviu la declaració. Déu meu! De qui m'hauré de fiar, d'aquí endavant? No s pot respondre de re! Després d'això,
