Pàgina:L'avar (1915).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



crec que sóc capaç de robar-me a mi mateix.
Jaume (a l'Harpagon). — Senyor, ara ve cap aquí. Com se comprèn, no li digueu que he estat jo qui ho ha descobert.



ESCENA III


L'Harpagon, el Comissari, en Valeri i mestre Jaume


Harpagon. — Acosta-t. Vina a confessar l'acció més negra, l'atentat més horrible que mai s'hagi comès.
Valeri. — Què se us ofereix?
Harpagon. — Com? Traidor! No t'avergonyeixes del teu crim?
Valeri. — A quin crim us referiu?
Harpagon. — A quin crim me refereixo, infame? Com si no sabessis lo que vui dir! Es inutil que ho amaguis: la cosa s'ha descobert, i acaben de contar-m'ho tot. On s'ha vist, abusar així de la meva bondat, introduir-se expressament a casa meva per trair-me, per fer-me un tort com aquest!
Valeri. — Senyor, ja que us ho han contat tot, no vui buscar cap fugida ni negar-vos la cosa.
Jaume (apart). — Hola! Veiam si ho hauré endavinat casualment?