Aquesta pàgina ha estat validada.
Valeri. — El meu desig era de parlar-vos-en, però esperava una ocasió favorable. Ja que n'esteu enterat, us prego que no us enfadeu i que escolteu els meus raonaments.
Harpagon. — Quins raonaments pots donar-me, lladre infame?
Valeri. — Ah! Senyor, no m mereixo pas aquests qualificatius. Es veritat que us he ofès; però, després de tot, la meva falta es perdonable.
Harpagon. — ¡Com, perdonable, una emboscada, un assassinat així?
Valeri. — Per favor, no us enfadeu! Quan m'haureu escoltat veureu que l mal no es tant gros com suposeu.
Harpagon. — Que l mal no es tant gros com suposo? Com! Es la meva sang, les meves entranyes, pillet!
Valeri. — Senyor, la votra sang no ha caigut pas en males mans. Jo no vui fer-li cap tort, i en tot això no hi ha re que jo no pugui ben reparar.
Harpagon. — Aquesta es la meva intenció, i de que m restitueixis tot lo que m'has pres.
Valeri. — El vostre honor serà plenament satisfet.
Harpagon. — No s tracta pas de l'honor. Però diga-m que es lo que t'ha induit a cometre aquesta acció.
Valeri. — Ah! I m'ho pregunteu?
