Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


les enfilava en el posat de mosca-morta; l'altre, en son parlar nyau-nyau; el de més enllà, perquè no podia contemplar sense quimera'l sistema de vida raquitic i puntual d'aquell gasiu. I, realment, la seva manera de viure era miserable i misteriosa alhora. No tenia una mala criada, ni un moço per les feines més grolleres de la seva industria. Ell mateix ajudava a carregar i descarregar les saques de gra i farina que entrava en el magatzem; ell mateix escombrava amb una mala granera 'l boll de l'enrajolat, passava la rasadora a les mesures i omplia o buidava'ls casals i la sitja. Espitregat i afanyós quan convenia, treballava fins a perdre l'halè; i si havia d'eixir de casa, tancava la porta i s'enduia la clau a la butxaca.
 Tota la seva habitació era l'estreta i fosca rebotiga que hi havia al fons del magatzem, aclarida no més per un cel-obert esquifit i reumatic, ple de trastos vells, olles fumades i una ratera en la qual cada dia acabaven sa existencia un parell de rates com conills. Cada dissabte, a la tarda, omplia de fum aquell cel-obert. Els veíns esbrinaren que llavores bullia una calderada de farinetes i que l'endemà les escudellava en set plats de terriça, consumint-ne un cada vespre. «Se menja les sopes fredes», deien. I aquest era l'unic sopar de l'Olaguer.