Pera 'l dinar estava aconduit a l'hostal de Sant Roc. Allí s'aplegaven els pagesos més endarrerits, els carreters més jugadors, i l'Olaguer hi anava per bestreure'ls diners a ral per duro. En quant al dormir, com que ningú havia traspassat el llindar de sa fosca habitació, era impossible saber com se les arranjava 'l miserable graner. Sols imputant-li un luxe exagerat, s'atrevien alguns a suposar que jeia en una marfega, dalt d'un catre; altres presumien que ho feia damunt de sacs vells; la majoria s'inclinaven a creure que dormia en un jaç de palla o en els munts de boll que arrambava amb l'escombra.
Ni saraus, ni aplecs, ni fontades, ni funcions d'iglesia trencaven la marxa matematica d'aquell rellotge: sempre a dins del magatzem, senyalant el mig-dia amb sa anada a l'hostal, la posta de sol amb el grinyol de les pesantes portes, que restaven sols tancades fins que'l dia esqueixa la boira de la nit. L'unica casa que freqüentava era la del notari Xirinac; un notari que li extenia'ls debitoris amb que endogalava 'ls endarrerits i els jugadors, en sa taula de baieta despintada i sembrada de papers polsosos, serradures i plomes d'oca.
També passava 'l senyor Xirinac plaça de avariciós, no essent-ho sinó per reflexe de sa
Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat validada.
