Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


muller. En altres mans, D. Magí Xirinac hauria sigut senzillament un home previsor, o, si 's vol, un home interessat com tants ne corren, però incapaç de viure en la mesquinesa a que‘l reduía aquella dòna, vera encarnació de l'avaricia més crudel i refinada. La flaca del notari no era 'l diner pel diner, sinó la cobdicia de la proprietat. Fluix de complexió i de natural esporuguit, era d'aquells que pensen sempre en les contingencies de la sort i en la vellesa, de la qual estava ja frec a frec. Per assegurar aquesta contra les inclemencies de la miseria, hauria estat continuament fincant-se; però, sopeditat a D.ª Tuies, que era de geni dominant i perfidiós i s'havia posat les calces, el pobre home havia d'arribar als seus fins per altre camí molt més tort i llarguerut. Deixava 'l diner a interès pujat perquè ella ho volia, i ell somniava sempre en l'hora d'entaular judici i embestir l'hipoteca. La possessió d'aquesta li hauria agradat més que‘l diner, al revés de D.ª Tuies, amb lo qual les disputes, dins d'aquell matrimoni, eren continues. No obstant els esforços del notari, la sort se mostrava sempre més favorable a D.ª Tuies i als deutors: finia'l plaço i aquests pagaven bitllo-bitllo; el capital li havia augmentat i l'hipoteca se li havia escorregut una vegada més dels dits. Germana de sa fluixedat