Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


torbació momentania que causa tota innovació gran i sobtada. La seva vida, la seva manera d'esser prenien nova empenta, forma nova; el xiulet del tren ja no sonava orgullós i antipatic, sinó com trompeta de resurrecció.
 Un jorn arribà allí la comissió d'enginyers que hi envià la nova companyia carbonifera pera estudiar les exploracions fetes i l'estat de les obres, a fi de tornar a empendre 'ls treballs i rescabalar als accionistes estafats.
 El casalot amb tanta fanfarria anomenat «Habitacions» estava malmès, sense vidres, sense portes, ple de goteres; la forja, mig enrunada; els carrilets, rovellats; els terraplens, ja coberts d'herba; el pou gran, tapat amb taulons i feíxines; i allà, al fons de l'avenc, se veien encara alguns trucs i carretons trabucats, la carcanada d'un matxo, amb les morralles i bast i tot. El botjar, en cambi, rebrotava per tot arreu: grans mates de ginesteres clapejaven de flors d'or tot aquell camp de batalla amb l'imposant itidiferentisme que té la Naturalesa per les obres de l'home.
 Els enginyers feren destapar el pou i van recórrer la mina, entrant-hi per la boca, proveits dels corresponents fanals. A l'arribar