Vés al contingut

Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/74

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
72
Narcís Oller

—Crec que vostè m'ha entès.

—I llavors no hi haurà remor?

—Mai n'hi ha haguda.

—Doncs, què dèieu ara mateix?

—La gent veig que ho creu, i, essent aixís, es més facil fer-li sentir de debò. Ara falta saber que, jo, un servei el pago amb un altre servei.

—Sou ben dolent! Tinc set mesos per pensar-m'hi.

L'Escanya-pobres saccejà l'espatlla amb un gest nerviós, i, ficant-se les mans a les butxaques, eixí escala avall, deixant a la vella pensativa.