Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 — Crec que vostè m'ha entès.
 — I llavors no hi haurà remor?
 — Mai n'hi ha haguda.
 — Doncs, què dèieu ara mateix?
 — La gent veig que ho creu, i, essent aixís, es més facil fer-li sentir de debò. Ara falta saber que, jo, un servei el pago amb un altre servei.
 — Sou ben dolent! Tinc set mesos per pensar-m'hi.
 L'Escanya-pobres saccejà l'espatlla amb un gest nerviós, i, ficant-se les mans a les butxaques, eixí escala avall, deixant a la vella pensativa.