Aquesta pàgina ha estat revisada.
— Crec que vostè m'ha entès.
— I llavors no hi haurà remor?
— Mai n'hi ha haguda.
— Doncs, què dèieu ara mateix?
— La gent veig que ho creu, i, essent aixís, es més facil fer-li sentir de debò. Ara falta saber que, jo, un servei el pago amb un altre servei.
— Sou ben dolent! Tinc set mesos per pensar-m'hi.
L'Escanya-pobres saccejà l'espatlla amb un gest nerviós, i, ficant-se les mans a les butxaques, eixí escala avall, deixant a la vella pensativa.
