Aquesta pàgina ha estat revisada.
lo que cal es tenir ben aferrat el diner. Ni un diner, ni una malla: ho sents?
— Home de Déu, quines converses! Tota tremolo. Dormim, ara, dormim.
I l'Olaguer callà i la nuvia s'ensopí tot botzinant interiorment: «Ni un diner meu!» Mira'l bergant! Si de cas que ho pagi la dòna, oi?
Tal fou aquella diada de nuvis.
