Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/96

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vella sense gran esforç contra la cadira, i, engrapant-la pel coll, esbravant tota l'ira d'aquella tarda, digué:
 — Que't penses que soc el notari, jo? Si ho tornes a fer mai més, t'escanyo!
 Lo qual no obstà a que l'endemà marit i muller fossin tant amics com... sempre.