Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Viu segur de que eternament,—en tant almenys que en la cuarta esfera—sos caballs agulloneji 'l ros Apolo,

Tindrás un clar renom de valentia—ta patria será de totas la primera,—ton savi autor en lo mon únich, y sol.


-------


D. Belianis de Grecia á D. Quixot de la Mancha.
SONET.

Vaig trossejar, tallar, abonyegar y diguí y vaig fer—mes que en lo mon cap cavaller de ventura—vaig esser dextro, valent y arrogant;—mil agravis vengí, cent mil desfer.

Hessanyas doní á la fama pera eternisarse,—Vaig esser comedit y regalat amant— eran nanos pera mí tots los gegants—y á tota hora responguí desafiat.

Tinguí á mos peus posada la fortuna;—y portá del tupé la mia cordura—á la calva ocasió á l' estricot.

Mes encara que damunt de la lluna—sempre 's vegé exaltada ma ventura—tas proesas enveijo, oh gran Quixot.


-------


La senyora Oriana á Dolcinea del Tobós.
SONET.

¡Oh qui tingués hermosa Dolsinea—per mes comoditat y mes repós,—á Miraflors posat en lo Tobós,—y conmutés son Londres ab ta aldea!

¡Oh qui de tos desitjos y ta llibrea—ánima y cos adornés, y del famós—cavaller que tú feres venturós—mirés alguna desigual brega!

¡Oh qui tant castament s' escabullís—del senyor Amadis com tú ho feres—del comedit hidalgo Don Quixot!

Puix aixís enveijada fora y no enveijaria—y fora alegre lo temps que li fou trist.—y disfrutaria de gustos sens escot.


-------


Gandalí escuder d' Amadis de Gaula á Sanxo Pança, escuder de Don Quixot.
SONET.

Salve, varó famós, á qui fortuna—cuan en lo tracte escuderil te posá—tant blana y cautament ho disposá—que ho passares sens cap mala ventura.

Ja l' aixada ó la fals poch hi repugna—al exercici aventurer, puig ja s' estila—la llanesa escuderil ab la que acuso—al soberch que intente trepitjar la lluna.