Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La vaig amar per miracle únich y raro,—y absent en sa desgracia, fins l' infern— mon bras va temer, que domá sa rabia.

Mes vos goth D. Quixot, ilustre y clar,—per Dolsinea sou en lo mon etern,—y ella per vos, famosa, honesta, savia.


-------


Del Solisdan á D. Quixot de la Mancha.
SONET.

Encar que, Sr. D. Quixot mil tonterías—vos tingan lo cervell destornellat—may seréu vos per ningú motejat—per home d' obras vils y de maldat.

Serán vostres hessanyas la sentencia—puix que desfente torts haveu anat—essent-ne mil vegadas vapulat—per felons, per captius y mal menats.

Y si la vostra hermosa Dolcinea—algun agravi contra vos formés—ó á vostras ansias no des bon recés;

En tal extrem lo vostre consól sia—que Sanxo Pança fou mal alabat,—tonto ell, dura ella y vos no amant.


-------


Diálech entre Babieca y Rocinant.
SONET.


B. ¿Perqué estéu Rocinant tan magristó?
R. Perque may se menja bé, y se traballa.
B. ¿Donchs que 'n feu de la cibada y de la palla?
R. Mon amo no men deixa ni un brí.
B. Vaija senyor, que estéu molt mal criat,
     puig vostra boca d' ase á l' amo insulta.
R. Ase es desde 'l bressol á la mortalla.
     ¿Voleu veurel? mireulo enamorat.
B. ¿Es neci l' estimar?  R. No es gran prudencía.
B. Metansich esteu.  R. Es que no menjo.
B. Queixeuvos de l' escuder.  R. No es pas prou.—Com puch queixarme jo en ma dolencia,—si l' amo y escuder ó majordom,—son tan rocins com ho es Rocinant?