que escrigué Jardí de flors, y en veritat que no sé determinar quin dels dos llibres es mes verdader, ó per millor dir menos mentider; sé tan sol dir que aquest anirá al corral per disbaratat y superbiós. Aquest que segueix es Florismarte d'Hircania digué lo barber. ¿Aqui está lo senyor Florismarte? replicá lo rector; donchs á fé qu' ha d' anar al corral á despit de son estrany naixement y somniadas aventuras, puix no mereix altre cosa la duresa y sequetat de son estíl: vaige al corral y també aquest altre, senyora mestressa. Que m' agrada, senyor meu, respongué ella, y ab molta alegría executava lo que li era manat. Aquest es Lo cavaller Platir, digué lo barber. Antich llibre es aqueix, digué lo rector, y no hi trovo cosa que li meresca venia; acompanyi als demés sens réplica, y aixis fou fet. Obrís altre llibre y veigeren que tenia per títol Lo cavaller de la Creu. Per nom tan sant com aquest llibre té se podría perdonar sa ignorancia; pero també s' acostuma dir que detrás de la creu está lo diable: vaige al foch. Prenent lo barber un altre llibre digué: aquest es Mirall de cavallerias. Ja conech á sa mercé, digué lo rector: aquí 's troba al senyor Reynalds de Montalvá ab sos amichs y companys mes lladres que Caco, y los dotze Pars ab lo verdader historiador Turpi, y en veritat qu' estich per condemnarlos no mes que á desterro perpetuo solament perque tenen part en l'invenció del famós Mateu Boyard d'ahont també teixi sa tela lo cristiá poeta Lluis Ariosto, á qui si 'l trobo, y si parla ab altre llengua que la sua, no li guardaré cap respecte; pero sí parla son idioma, 'l posaré sobre mon cap. Donchs jo 'l tinch en italiá, digué lo barber, pero no l' entech. Ni fora bé que vos l' entenguesseu, respongué lo rector, y aquí li perdonariam al senyor capitá que no l' hagués portat á Espanya y fet castellá; puix li tragué molt de son natural valor, y lo mateix farán tots aquells que los llibres de vers vulguian trasladar á cap altre llengua, puix per mol cuidado que hi posian y habilitat que manifestian may arrivarán al punt qu' ells tenen á son primer naixement. Dich en efecte qu' aquest llibre y tots los que tracten d'aquestas cosas de Fransa se tirian y depositen dintre d' un pou sech fins qu' ab mes espay se vegia lo que s' ha de fer d' ells exceptuant á un Bernard del Carpi que roda por aquí, y un altre anomenat Roncesvalls, puix aquests en arrivant á mas mans, han de trovarse desseguida á las de la mestressa y dellas á las del foch sense cap remissió. Tot ho confirmá lo barber y ho tingué per bó y per cosa molt acertada per entendrer que era lo rector tan bon cristiá, y tan amich de la veritat que no diria altre cosa per totas las del mon. Y obrint un altre llibre veigé qu' era Palmerí d' Oliva, y ab éll ni hi havia un altre que s' anomenava Palmerí d' Ingalaterra, lo que vist per lo llicenciat digué: aqueixa Oliva 's fasia desseguida estellas y 's cremi de modo que no 'n quedian ni las cendras; y aqueixa palma d' Inglaterra 's guarde y conserve com á cosa única, y 's fassia pera ella una altre capsa com la que trová Alexandre entre lo botí de Dario, que la destiná pera guardari las obras del poeta Homero. Aquest llibre, senyor compare, té autoritat per dos cosas; l' una perque éll per sí es molt bó, y l' altre perqué es fama que l' escrigué un discret rey de Portugal. Totas las aventuras del castell de Miraguarda son boníssimas y de gran artifici, las rahons pulidas y claras que guardan y miran lo decoro del que parla ab molta propietat y bon criteri. Dich donchs, salvant vostre bon parer, senyor mestre Nicolau, qu' aquest y Amadis de Gaula quedin absolts del foch, y tots los demés morian sense fer mes cala y cata. No, senyor compare, que aqui se troba lo famós D. Belianis. Aqueix donchs, replicá lo rector, ab la segona, tercera y quarta part tenen necessitat d' un poch de ruibarbro pera purgar l' exesiva rabia seva y es menester treurelshi tot alló del castell de la fama, y altres impertinencias de mes importancia pera tot lo que se los hi donia terme ultramarí y segons se esmenin s' usará ab élls de misericordia ó de justicia, y entre tan guardeulos vos, compare, á casa vostra, pero no 'ls deixeu pas llegir á ningú. Que m'agrada, respongué lo barber, y sens voler cansarse mes á llegir llibres de cavallerias, maná á la mestressa qu' agafés tots los grans y los tirés al corral. No's digué á tonta ni á sorda, sino á qui tenia mes ganas de cremarlos que de tirar una tela per mes gran y fina que fós, y agafantne casi vuit d' una vegada los tirá per la finestra. Per haberne prés molts d' un cop 'n caygué un als peus del barber, á qui li vingueren ganas de veurer
