DE LA SEGONA SORTIDA DE NOSTRE BON CAVALLER D. QUIXOT DE LA MANCHA.
Estant en aixó comensá D. Quixot á cridar dihent: aquí, aquí, valerosos cavallers, aquí es menester manifestar la forsa de vostres esforsats brassos, puix los cortesans portan lo millor del torneig. Pera acudir á semblant fresa y bullici no 's passá avant l' escrutini dels demés llibres que quedavan, y aixís se creu qu' anaren al foch sens esser coneguts ni escoltats La Carolea y Lleó d' Espanya, ab los fets del emperador, escrits per D. Lluis d' Avila, puix sens dupte se trobavan entre los que quedavan, y tal vegada si lo rector los veigés no haurian passat per tan rigurosa sentencia. Quan s' atanssaren á D. Quixot ja éll habia saltat del llit, y seguia ab sos crits y desatinos pegant cops d'espasa á tots costats, y trobantse despert com si may hagués dormit. Abrassáranse ab éll y á la forsa 'l tornaren al llit, y aixis que s' hagué sossegat un poch, girantse á parlar ab lo rector li digué: per cert, senyor arquebisbe Turpi n' es gran descrédit pels que nos anomenem dotze Pars permetrer tan sens mes ni mes la victoria d' aquest torneitj als cavallers cortesans, habent guanyat nosaltres los aventurers lo premi en los tres dias antecedents. Calli vostra mercé senyor compare, digué lo rector, puix Deu será servit que la sort se mudia, y que lo que avuy se pert se guanye demá; y cuidi vostra mercé de sa salut per ara, puix me sembla que deu trobarse cansat ab excés, si ja no es que está mal ferit. Ferit no, digué D. Quixot, pero cruixit y molt macat no hi ha dubte, perqué aquell bort de D. Roldá m'ha molt á garratadas ab lo tronch d' una alzina, y tot per enveija, puix veu que jo sol só lo contrapés de sas valentías; mes no m' anomenaria jo Reinald de Montalvá si en aixecantme d' aquest llit no m' ho pagués sens que li valguen ni mica tots sos encantaments, y per ara portinme algun bocí puix jo sé qu' es lo que mes me fará al cas, y quedis lo del venjarme á mon cárrech. Férentho aixis, donárentli un poch de menjar y quedás altre vegada adormit y ells admirats de sa bojería. Aquella nit cremá y abrusá la mestresa tots quants llibres hi habia en lo corral y en tota la casa, y tals d' ells degueren cremar, que meresquessen be guardarse dintre perpetuals arxius; peró no ho permeté sa mala sort y la pressa del escudrinyador, y aixis se cumplí l' adagi ab élls de que pagan á las vegadas justs per pecadors. Un dels remeys que 'l rector y lo barber donaren entretant pera la malaltía de son amich, fou que li tapiessen la cambra dels llibres, pera que quan s' alsés no 'ls trovés (tal vegada treyent la causa pararía lo efecte), y que diguessen qu' un encantador se 'ls habia portat y la cambra y tot, y aixis fou fet ab molta llestesa. D' allí á dos dias 's llevá D. Quixot, y lo primer que feu fou anar á veurer sos llibres, y com no trobava la cambra ahont l' habia deixada l' anava d' una part á l' altre cercant. Arribava ahont avans hi habia la porta y tantejaba ab las mans, y girava y pergirava los ulls per tot l' entorn sens dir paraula; pero passat un bon espay preguntá á sa mestressa cap á quina part se trobava la cambra de sos llibres.
