DEL BON SUCCÉS QUE Á LO VALERÓS D. QUIXOT ESDEVINGUÉ EN L' ESPANTABLE Y JAMAY IMAGINADA AVENTURA DELS MOLINS DE VENT, AB ALTRES FETS DIGNES DE FELÍS MEMORIA.
En aixó, descobriren trenta ó quaranta molins de vent que hi ha en aquell camp; y aixis com D. Quixot los ovirá, digué á son escuder: la ventura va guiant nostras cosas millor de lo que podriam desitjar; perqué no veus allí, amich Sanxo Pança, trenta ó pochs mes desaforats gegants ab qui penso travar batalla, y arrencar á tots las vidas, y ab quals despullas comensarem á enriquirnos; puix aquesta es bona guerra, y es gran servey de Deu treurer tan mala llavor de sobre la terra. ¿De quins gegants parla? digué Sanxo Pança. D' aquells qu' pots veurer allí, respongué son amo, ab los brassos llarchs, que los arriban á tenir alguns de casi dos lleguas. Miri vostra mercé, respongué Sanxo, qu' aquells qu' allí 's veuhen no son gegants sino molins de vent, y lo que en élls semblan brassos son las aspas que mogudas pel vent, fan rodar la pedra del molí. Bé 's veu, respongué Don Quixot, que no estás versat en aixó de las aventuras: élls sons gegants, y si tens por, apartat d' aqui y posat á resar mentres jo me 'n vaig á entrar ab élls en fera y desigual batalla. Y dihent aixó picá ab los esparons á Rocinant son cavall sens escoltar los crits que son escuder Sanxo li feya, dihentli que sens cap dupte eran molins de vent y no gegants aquells á qui anava á embestir. Empero éll estava tan ferm en que eran gegants, que ni escoltava los crits de son escuder Sanxo, ni veya ab tot y trobarshi ja ben prop, lo que eran, sinó que anava dihent en altas veus: no fugiu, cobardas, y vils criaturas, puix un sol cavaller es qui vos embesteix. Aixecás en aixó un poch de vent, y las grans aspas comensaren á mourers, lo que vist per D. Quixot digué: puix encara que mogueu mes brassos que los del gegant Briareo m'ho haveu de pagar. Y dihent aixó y encomenantse de tot cor á sa senyora Dolsinea, demanantli que en aquell pas l' ajudés, ben cubert ab sa rodella, ab la llansa enrastellada y á tot lo galop de Rocinant embestí lo primer molí que estava davant, y donantli una llansada á l' aspa, la girá lo vent ab tanta furia, que feu la llansa trossos, portantsen derrera lo cavall y al cavaller, qui aná rodolant pel camp molt mal parat. Acudí Sanxo Pança á socorrel á tot lo correr de son ase, y quan arrivá veigé que no podia girarse, tal fou lo cop que li doná Rocinant. ¡Valgam Deu! digué Sanxo ¿no li diguí jo á vostra mercé que mirés be lo que feya, puix no eran sino molins de vent y no ho podia ignorar sino aquell que portés altres tals dintre del cap? Calla, amich Sanxo, respongué D. Quixot, que las cosas de la guerra mes que les altres están subjectes á continua mudansa: quan mes que jo pens, y es aixis veritat, qu' aquell savi Freston, que 'm robá la cambra dels llibres, ha fet d' aquests gegants molins, pera robarme la gloria de son venciment, tanta es l' enemistat que 'm té; pero á la fi á la fi han de profitarli poch sas malas arts contra la bondat de ma espasa. Deu ho fassa com puguia, respongué Sanxo Pança, y ajudantlo á alsarse, tornás á pu-
