aná cap á D. Quixot, y agafantli la llansa, li digué en mala llengua castellana y pitxor viscaina d' aquesta manera: ves, cavaller que mal vaiges; per lo Deu que 'm criá que sino deixas cotxe aixis te matas com ets aquí viscaí. Entenguel molt bé D. Quixot, y ab molta calma li respongué: sí fosses cavaller com no ho ets, ja jo hauria castigat ta bajanía y atreviment, captiva criatura. A lo que replicá lo viscaí ¿jo no cavaller? jur á Deu tan mens com cristiá: si llansa tiras y espasas treus, l'aygua quan abiat veurás que á lo gat portás: viscaí per terra, hidalgo per mar, hidalgo per lo diable, y mens, que, mira si donchs altre cosa dius. Ara ho veureu, digué Agrages, respongué D. Quixot: y tirant la llansa á terra, tregué sa espasa, embrassá sa rodella y embestí al viscaí ab determinació d' arrancarli la vida. Lo viscaí, qu' aixís lo veigé venir encara que voldria baixar de la mula que per esser de las dolentas de lloguer no hi habia que fiar d' ella, no pogué fer altre cosa que treurer sa espasa, pero li avenguí lo travarse prop del cotxe d'ahont pogué pendrer un coixí, que li serví d' escut, y desseguida anaren l'un cap al altre com si fossen dos mortals enemichs. La demés gent volia posarlos en pau, peró no pogueren perqué deya lo viscaí en sas mal travadas rahons, que si no 'l deixavan acavar sa batalla, qu' éll mateix habia de matar á sa senyora y á tota la gent que volgués destorbarli. La senyora del cotxe admirada y temerosa de lo que veya, signá al cotxero que s' apartés d' allí un poch, y desde lluny se posá á mirar la rigurosa disputa, seguint la qual doná lo viscaí un gran cop d' espasa á D. Quixot sobre un muscle per dessobra la rodella, que á donarli sense defensa sens dubte l'hauria obert fins á la cintura. D. Quixot que sentí la pesantor d' aquell desaforat cop, doná un gran crit dihent: ó senyora de ma ánima Dolsinea, flor de la fermosura, socorreu á n' aquest vostre cavaller, que per satisfer á vostra molta bondat en aquest rigurós pas se troba. Lo dir aixó, y lo apretar la espasa, y lo cubrirse bé ab sa rodella y lo embestir al viscaí, tot fou en un temps, portant la determinació d' aventurarho tot á la de un sol cop. Lo viscaí, qu' aixís veigé que venia contra d' ell, bé conegué per son pit sa rabia, y determiná fer lo mateix que D. Quixot, y aixís l' esperá ben cubert ab son coixí, sense poder mourer la mula á una part ni altre, puix ja de cansada y no acostumada á semblants ninyerías no podia donar un pas. Venia donchs com s' ha dit, D. Quixot contra lo viscaí ab l' espasa alsada y ab determinació d' obrirlo de mitg á mitg, y lo viscaí l' esperava aixis mateix aixecada l' espasa y forrat ab son coixí, y tots los demés estavan temerosos y ab suspensió per lo que habia de resultar d' aquells tremendos cops ab que s'amenassavan, y la senyora del cotxe y las demés criadas sevas estavan fent vots y prometensas á totas las imatges y casas de devoció d' Espanya, perqué Deu lliurés á son escuder y á ellas d' aquell tan gran perill en que 's trobavan. Peró es lo mal de tot aixó que en aquest punt y terme deixá suspés l' autor d'aquesta historia aquesta batalla, disculpantse dihent que no trobá mes escrit d' aquestas hessanyas de D. Quixot de las que deixa esplicadas. Be es veritat que lo segon autor d' aquesta obra no volgué creurer que tan curiosa historia fos entregada á las lleys del olvit, ni que haguessin sigut tan poch investigadors los ingenis de la Mancha, que no tinguessen en sos arxius ó en sos escriptoris alguns papers que d' aquest famós cavaller tractessen: y aixís ab aquesta determinació no 's desesperá de trobar lo fí d' aquesta afable historia y essent-li lo cel favorable, la trobá del modo que 's contará en la segona part.
