to. En resolució la segona part seguint la traducció comensava d' aquesta manera.
Alsadas las tallants espasas dels dos valerosos y enujats combatents, no semblava sino qu' estavan amenassant al cel, á la terra y al abisme: tal era lo pit y aire que manifestavan. Y lo primer que descarregá lo cop fou lo rabiós viscaí y lo doná ab tanta forsa y furia, que á no girárseli l'espasa á mitg camí, ab aquell cop fora prou pera donar fi á tan rigurosa batalla y á totas las aventuras de nostre cavaller; emperó la bona sort que pera majors cosas lo guardava, girá l'espasa de son contrari de manera que encara que 'l tocá en lo muscle esquer, no li feu altre dany que desarmarli tot aquell costat, emportántseli de camí gran part de la celada ab la meytat de l'orella, puix tot ab espantosa ruina vingué á terra, deixantlo molt mal parat. ¡Valgam Deu y qui será aquell que bonament puga contar are la rabia que omplí lo cor de nostre manchech veijentse posar d'aquella faysó! No 's diga mes sino que fou de manera que s'alsá novament sobre los estreps, y apretant mes l'espasa en las dos mans, ab tal furia la descarregá sobre lo viscaí ensopegantlo de plé sobre lo coixí y la testa, que sense valerli tan bona defensa, y com si caygués sobre d'ell una montanya, comensá á rajarli sanch pel nas, per la boca y per las orellas y á donar senyals de que queya de la mula; com hauria caigut sens dubte si no s'hagués abrassat ab son coll; pero ab tot y aixó tregué los peus dels estreps, y luego afluixá los brassos, y la mula espantada del terrible cop comensá á correr pel camp y á pochs salts tirá á son amo á terra. Estava Don Quixot mirantho tot ab gran flema, y aixis que lo veigé caurer, saltá de son cavall, aná á trobarlo ab molta lleugeresa, y posantli la punta de l'espasa als ulls li digué que 's rendís ó sinó li tallaria la testa. Estava lo viscaí tan turbat que no podia respondrer paraula, y ho hauria passat mal segons estava cego D. Quixot, si las senyoras del cotxe que fins allavors ab gran esglay habian mirat la pendencia no vinguessen allí y li demanessin ab grans prechs los fes tan gran mercé y favor de perdonar la vida á aquell son escuder; á lo que D. Quixot respongué ab molt entono y serietat: per cert, fermosas senyoras, jo estich molt content de fer lo que me demaneu; pero ha d'esser ab una condició y aveniment, y es qu' aquest cavaller m'ha de prometrer anar al poble del Tobós y presentarse de ma part devant de la sens igual Donya Dolcinea, pera que ella fassia d'éll, lo que mes vulga. Las temerosas y desconsoladas senyoras sense ferse cárrech de lo que D. Quixot demanava y sense preguntar qui fos Dolcinea li prometeren que l'escuder faria tot alló que de sa part li fos manat. Donchs en fé d'aquesta paraula jo no li faré cap altre mal encara que 'l tenia ben merescut.
