DELS GRACIOSOS ENRAHONAMENTS QUE TINGUEREN D. QUIXOT Y SANXO PANÇA SON ESCUDER.
Ja entretant s'habia aixecat Sanxo Pança un tan maltractat dels mossos dels frares, y habia estat atent á la batalla de son senyor D. Quixot, y pregava á Deu en son cor que fos servit de donarli victoria, y que en ella guanyés alguna ínsula de ahont lo fes gobernador com li habia promés. Veijent donchs acabada la pendencia y que son amo tornava á pujar sobre Rocinant, s'atansá á sostenirli l'estrep, y avans que puijés se li posá davant de jonollons y agafantli la ma se la besá y li digué: siga vostra mercé servit, senyor D. Quixot meu, de donarme lo govern de l'ínsula que en aquesta rigurosa pendencia s'ha guanyat, que per gran que siga jo 'm sento ab forsas pera saberla governar tal y tan be com cap altre que haija gobernat ínsulas en lo mon. A lo que respongué D. Quixot: mireu vos, germá Sanxo, qu'aquesta aventura y las á n'aquesta semblants, no son aventuras d'ínsulas sino de encreuadas en las que no 's guanya altre cosa que treuren trencat lo cap ó una orella menos, y tingueu paciencia, puix aventuras s'oferirán ahont no solament vos puga fer gobernador sino mes endevant. Agrahili molt Sanxo, y besantli altre vegada la má y la falda de la lloriga, l'ajudá á pujar sobre Rocinant, y éll pujá sobre son ase y comensá á seguir á son senyor, qui á pas tirat sens despedirse ni parlar mes ab las del cotxe s'interná per un bosch qu' alli prop hi habia. Seguial Sanxo á tot lo trot de son ase; peró caminava tan Rocinant que veigent se quedava enderrera li fou precís cridar á son amo que l'esperés. Ho feu aixís D. Quixot aguantant la brida á Rocinant fins qu' arribés son cansat escuder, quí un cop arrivat li digué: semblem senyor, que seria acertat anarnos á acollir á alguna iglesia, puix segons quedá mal parat aquell ab quí vos combatereu no será molt que donguian noticia del cas á la Santa Germandat y nos agafin, y á fé que si ho fan qu' avans que sortim de la presó nos ha de costar del bech y de las unglas. Calla, digué D. Quixot ¿y ahont has vist ho llegit jamay que un cavaller aventurer haja sigut entregat á la justicia per mes homicidis que hajia fet? Jo no sé res d'homicidis, respongué Sanxo, ni en ma vida hi tocat á ningú, solament sé que la Santa Germandat té que veurer ab los que lluytan pels camps y en lo demés no m'hi fico. Donchs no tingas pena, amich, respongué D. Quixot, que jo sol te treuré de las mans dels caldeus, y quan mes de las de la Germandat. Peró diguem per ta vida ¿has vist mes valerós cavaller que jo en tot lo descubert de la terra? ¿has llegit en historias altre que tinga ni haja tingut mes pit per embestir, mes forsa en lo perseverar, mes destresa per ferir, ni mes manya pera desmontar? La veritat siga dita, respongué Sanxo, y es que jo no he llegit may cap historia, perque ni sé llegir ni escriurer; pero lo que m'atreviré apostar es que mes atrevit amo que vostra mercé jo no l'he servit en tots los dias de ma vida, y Deu vulla qu' aquests atreviments no 's paguin ahont tinch dit; lo que li prech á vostra mercé es que 's curi la ferida puix li raija molta sanch d'aqueixa orella, y per aixó aquí port o desfilas y una mica d'ungüent blanch dintre las alforjas.
