Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Tot aixó sería ben escusat, respongué D. Quixot, si 'm recordés la manera de fer sols una ampolleta del balsam de Fierabrás, puix ab sola una gota nos ahorrariam temps y medicinas. ¿Quina ampolleta y quin balsam es aqueix? digué Sanxo Pança. Es un bálsam, respongué D. Quixot, del que tinch la recepta á la memoria y ab éll no hi ha que tenip cap temor á la mort ni hi ha que pensar en morir de cap ferida; y aixis quan jo 'l fassia y te 'l donia, no tens mes que fer sinó que quan veijeres que en alguna batalla m' han partit pel mitg del cos, com moltas vegadas acostuma succehir, senzillament la part del cos que haje caygut á terra, ab molta lleugeresa y avans que la sanch se geli la posarás sobre l' altre meytat que quedi sobre la sella, tenint cuidado de encaixarho igualment y al just, luego me donarás á beurer tan sols dos tragos del bálsam qu' he dit, y me veurás quedar mes sa qu' una poma. Si aixó hi ha, digué Pança, jo renuncio desde ara lo gobern de la promesa ínsula, y no vull altre cosa en paga de mos molts y bons serveys sino que vostra mercé me donguia la recepta d' aquest tan poderosissim licor, puix se 'm figura que valdrá l' onsa per tot mes de dos rals, y no tinch de menester altre cosa pera passar aquesta vida honrada y descansadament; pero ara es menester saber també si costa molt ferlo. Ab menos de tres rals, se 'n poden fer tres congis, respongué D. Quixot. Pecador de mí, replicá Sanxo, ¿donchs qu' espera vostra mercé pera ferlo y ensenyarmel? Calla, amich, respongué D. Quixot, puix mes grans secrets penso ensenyarte y ferte mes grans mercés: y per ara curemnos, que l'orella me fá mes mal del que jo voldria. Tregué Sanxo de las alforjas desfilas y ungüent; pero quan D. Quixot veigé trencada la celada, cregué perdrer lo judici, y posada la má á l'espasa y alsant los ulls al cel digué: jo faitg jurament al Criador de totas las cosas y als sants quatre evangelis, ahont mes llargament están escrits, de fer la vida que feu lo gran Marqués de Mantua quan jurá venjar la mort de son cosí Valdoví, que fou de no menjar pa á la taula sobre estovallas, ni ab sa muller folgar, y altres cosas, que encara que d' ellas no 'm recordo las dono aqui per espressadas fins á pendrer entera venjansa del que tal insult m' ha fet. Sentint aixó Sanxo li digué: miri vostra mercé, senyor D. Quixot, que si lo cavaller complí lo que se li deixá ordenat d' anarse á presentar davant de ma senyora Dolsinea del Tobós, ja haurá complert ab lo que debía, y no mereix altre pena si no fa nou delicte. Has parlat y apuntat molt bé, respongué D. Quixot, y aixis anullo lo jurament en lo que toca á pendrer d' ell nova venjansa, pero lo fas y confirmo de nou de fer la vida qu' he dit fins á tan que prenguia á viva forsa altre celada tal y tan bona com aquesta á cualsevol altre cavaller; y no pensis, Sanxo, que aixis á fum de pallas fas aixó, puix bé tinch á qui imitar, puix aixó mateix passá al peu de la lletra sobre lo helm de Mambrí que tan cart costá á Sacripant. Donguia al diable vostra mercé semblants juraments, senyor meu, replicá Sanxo, puix son molt en dany de la salut y molt en perjudicí de la conciencia: y si no diguem ara, si per cás en molts dias no topem home vivent armat ab celada ¿qué havem de fer? ¿s' ha de cumplir lo jurament á despit de tants inconvenients é incomoditats com será lo dormir vestit, y lo no dormir en poblat y altres mil penitencias que contenia lo jurament d' aquell vell y boig marqués de Mantua, que vostra mercé vol ara revalidar? mirí vostra mercé be que per tots aquests camins no hi passan homens armats sino bailets y carreters que no sols no portan celada sino que tal vegada ni las han ohidas anomenar en tots los dias de sa vida. T' engañas en aixó, digué D. Quixot, perqué no haurem passat dos horas par aquestas creueras, quan veigem mes homens armats que los que vingueren sobre Albaca á la conquista d' Angélica l' harmosa. Alto donchs y siga aixís, digué Sanxo, y Deu vulga que 'n sortim bé y qu' arribi 'l dia de guanyar aqueixa ínsula que tan cara 'm costa, y morim jo desseguida. Ja te he dit Sanxo, que no 't donia aixó cap cuidado, que quan faltés ínsula aquí está lo regne de Dinamarca ó de Sobradisa que't vindrán com anell al dit, y mes que per rahó d' esser en terra ferma mes tan deus alegrar. Peró deixem aixó pera son temps y mira si portas alguna cosa en aqueixas alforjas pera poder menjar, á fi de que anem prompte en cerca d' algun castell ahont allotjem aquesta nit y ahont poguem fer lo bálsam que t'